06 abril 2013


De EL TOMI


Me preguntaba si yo sería perro
porque, sinceramente, de gato
no me veo para nada la pinta.
El gato es de lengua diminuta,
mezquina reseca y rasposa,
se la vive pasando por el pelo,
y nunca la lleva como el perro,
así, colgando afuera de la boca
y chorreando litros de baba
nada mas que de la pura alegría
que le causa ser tan pelotudo
como para ir a buscar al galope
setecientas veces el mismo palo
que el dueño le tira lejiiiiísimos
así se lo trae de nuevo a los pies
otras setecientas veces
con las orejas todas desordenadas
como si fuera la última misión
tan noblemente monótona
como estúpidamente ajetreada
que ha de cumplir sobre la tierra.

Em preguntava si jo seria gos
perquè, sincerament, de gat
no em veig per res l‘aspecte.
El gat és de llengua diminuta,
mesquina resseca i aspra,
la hi viu passant pel pèl,
i mai la porta com el gos,
així, penjant fora de la boca
i degotant litres de bava
gens mes que de la pura alegria
que li causa ser tan tocacollons
com per anar a buscar al galop
set-centes vegades el mateix pal
que l'amo li tira molt lluny
així l'hi porta de nou als peus
altres set-centes vegades
amb les orelles totes desordenades
com si fos l'última missió
tan noblement monòtona
com estúpidament atrafegada
que ha de complir sobre la terra.

No hay comentarios.: